La coberta de teules “a la segoviana”

Si un dia aneu a Segòvia, mireu les cobertes de teula i us adonareu que les teules estan disposades formant canals, totes de cara a munt, sense les “cobijas” que es col·loquen a la resta del món per tapar la junta entre dues teules formant sengles canals. I els funciona des de fa segles.

La cosa és que es disposen els canals de teules cara amunt: col·loquen una fila de teules amb la banda ampla cap amunt i la del costat amb l’ample avall, minimitzant la junta entre elles… i tot plegat sobre un llit de terra argilosa, a la vegada disposat sobre el taulell que forma el pla inclinat de cada vessant.

Part d’aquesta informació està recollida en el treball de fi de máster d’Angela Trapero i ha estat obtinguda en coordinació amb Patrimoni 2.0

Que passa quan plou? Es mullen els segovians (i les segovianes?). L’experiència empírica suggereix que no, els hem vist sempre secs, almenys quan són a casa seva mentre plou.

Quin és doncs, el miracle?

Suposem que les teules tenen una amplada mitjana de 15 cm; entre teules veïnes queda una junta d’uns 5 mm: això dóna que, aproximadament un 3% de la superfície de coberta, està sense teula (5mm/150mm=0,03). En una pluja forta poden caure 50 mm, és a dir, 50 litres/m2. La superfície de juntes és un 3% del total, de forma que en cada metre quadrat de coberta entraran uns 1,5 l d’aigua, quantitat perfectament absorbible pel llit de terra argilosa: en part entrarà a la porositat de la terra, en part serà absorbida per les argiles que conté, que expandiran facilitant la impermeabilitat de la capa terrosa. Però l’aigua no travessarà la capa de terra argilosa i per tant, els segovians (i les segovianes) no es mullen quan plou. Sempre i quan no surtin de casa.