El vidre és un producte que s’ha fabricat des de l’antiguitat, fins i tot existeix a la naturalesa (l’obsidiana, per exemple). La composició del vidre és determinant per entendre el seu comportament, i especialment, el fonent usat per a la seva fabricació. D’altra banda, en la tecnologia del vidre antic s’han desenvolupat processos que avui en dia es consideren de rabiosa actualitat, com la creació de nanoestructures que en l’Edat Mitja van donar lloc als vidriats ceràmics de reflex metàl·lic o als vidres grocs o vermells dels vitralls.
Patrimoni 2.0 disposa d’una àmplia base de coneixements desenvolupats al llarg de diversos projectes de recerca, per a la caracterització del vidre, des de determinar la seva composició (la qual controla el seu comportament en condicions d’intempèrie), fins a l’establiment del estat de conservació i dels processos de degradació que han tingut o tenen lloc. D’aquesta forma és possible proposar els procediments i productes de restauració més adients i compatibles amb la pròpia naturalesa del vidre i l’ambient en el qual està.
A dalt, imatge de microscòpia electrònica de rastreig en la que s’aprecia la difusió de coure en el vidre.
A baix: imatge de microscòpia electrònica de transmissió en la que es poden veure els cristalls arrodonits de coure, de mides entre 7 i 15 nm.