Vidre

El vidre és un producte que s’ha fabricat des de l’antiguitat, fins i tot existeix a la naturalesa (l’obsidiana, per exemple). La composició del vidre és determinant per entendre el seu comportament, i especialment, el fonent usat per a la seva fabricació. D’altra banda, en la tecnologia del vidre antic s’han desenvolupat processos que avui en dia es consideren de rabiosa actualitat, com la creació de nanoestructures que en l’Edat Mitja van donar lloc als vidriats ceràmics de reflex metàl·lic o als vidres grocs o vermells dels vitralls.

Patrimoni 2.0 disposa d’una àmplia base de coneixements desenvolupats al llarg de diversos projectes de recerca, per a la caracterització del vidre, des de determinar la seva composició (la qual controla el seu comportament en condicions d’intempèrie), fins a l’establiment del estat de conservació i dels processos de degradació que han tingut o tenen lloc. D’aquesta forma és possible proposar els procediments i productes de restauració més adients i compatibles amb la pròpia naturalesa del vidre i l’ambient en el qual està.

La grisalla és un vidre opac (negre) dipositat sobre el vidre de color, que es torna a posar al forn per facilitar l’adhesió entre els dos vidres: òbviament, la grisalla ha de fondre a menor temperatura, per això sol portar una quantitat important de plom com a fonent. A l’esquerra una grisalla parcialment despresa, a la dreta, un secció de vidre i grisalla: la difusió del color clar de la imatge correspon a la volatilització de plom durant la cuita i possiblement, també a la lixiviació posterior. Vidres dels vitralls de la rosassa del transsepte de la catedral de Tarragona.
Tessel·les de vidre d’un mosaic modernista parcialment degradades. A baix, imatge de la superfície obtinguda en microscòpia electrònica de rastreig on es pot veure el patró de degradació causat per la desvitrificació associada a la lixiviació de certs elements del vidre.
Alguns vidres vermells estan fets per la difusió de coure des d’una de les superfícies en un segon procés de cuita després del de fusió: el coure difon cap a l’interior en intercanvi amb potassi i sodi i cristal·litza en forma metàl·lica amb mides nanomètriques. Es forma, per tant, una capa nanoestructurada.
A dalt, imatge de microscòpia electrònica de rastreig en la que s’aprecia la difusió de coure en el vidre.
A baix: imatge de microscòpia electrònica de transmissió en la que es poden veure els cristalls arrodonits de coure, de mides entre 7 i 15 nm.