La cromatografia de gasos es basa en una columna on la fase mòbil és un gas portador. Es tracta d’una tècnica en la qual la mostra volatilitzada s’introdueix per l’arrossegament amb un gas portador a l’interior d’una columna que conté una fase estacionària, la qual reté selectivament els components de la mostra. Degut a aquesta retenció selectiva, els components surten de la columna separadament, i les fraccions separades passen per un detector, que respon amb un senyal enregistrable. En molts casos, aquesta tècnica està acoblada a una espectrometria de masses (Mass Spectrometry), que torna a analitzar aquestes fases que emergeixen de la columna cromatogràfica d’acord amb la seva massa.
La GC té importants camps d’aplicació, basats en la seva capacitat per separar mescles orgàniques complexes, compostos organometàl·lics i sistemes bioquímics. La seva aplicació patrimoni històric és com a mètode analític per determinar els components orgànics d’una mostra. Per a l’anàlisi qualitatiu es sol emprar el temps de retenció, que és únic per a cada compost treballant en determinades condicions (mateix gas portador, igual rampa de temperatura i flux), o el volum de retenció. En aplicacions quantitatives, integrant les àrees de cada compost o mesurant la seva alçada, amb els calibrats adequats, s’obté la concentració o quantitat present de cada component.