Els metalls es coneixen al llarg de casi tota la historia de la humanitat, al començament només es van usar els metalls nadius (que es troben en la naturalesa directament en forma metàl·lica), però probablement de forma casual, l’home va descobrir que aquests es poden obtenir de minerals que es troben en la naturalesa: havia nascut la Metal·lúrgia. L’anàlisi de les restes trobades en excavacions arqueològiques ha permès, poc a poc, reconstruir la història d’aquest conjunt de tècniques que permeten l’obtenció de metalls.
Les tècniques analítiques disponibles permeten una correcta i inequívoca caracterització dels metalls i els seus aliatges. Però en molts casos resulta d’importància en coneixement del seu estat de conservació, la determinació de les pàtines desenvolupades com a resultat de l’alteració superficial i, especialment en el cas del ferro, la determinació del seu estat d’oxidació, la profunditat assolida pels òxids, la seva distribució, sovint en funció de la textura (microestructura) del ferro… Tot plegat configura un ampli ventall de possibilitats analítiques que cobreixen una vasta possibilitat de problemes a resoldre, d’interès per a la conservació de restes arqueològiques, a la conservació de peces decoratives (en museus o en altres ambients), a la restauració o tractament dels ferros estructurals en construcció.
Patrimoni 2.0 està en condicions de donar resposta a la majoria dels problemes de conservació relatius a metalls, tant béns mobles com patrimoni construït.
Aquesta estructura microscòpica condiciona la morfologia del procés d’oxidació i el seu comportament (imatge de l’esquerra). En aquests casos, la determinació precisa de la naturalesa del ferro resulta de cabdal importància.