La fluorescència UV és l’emissió de llum (visible) causada per l’excitació amb llum ultraviolada (longituds d’ona entre 200 i 400 nm). El fenomen té lloc perquè la llum excita els electrons d’una substància a nivells de major energia, situació que esdevé inestable i tendeixen a recuperar l’estat original, la qual cosa aconsegueixen amb salts energètics a nivells inferiors: en cada salt s’allibera energia en forma de radiació electromagnètica i si algun d’aquests correspon a les energies de la llum visible, es detecta el fenomen de la fluorescència en forma d’emissió de llum d’un cert color.
Moltes substàncies inorgàniques i orgàniques presenten aquest fenomen, que es pot posar de manifest sigui sota un microscopi òptic, sigui macroscòpicament amb una excitació consistent en una làmpada que emeti UV de la freqüència desitjada i observant amb els filtres necessaris per evitar la llum paràsita (normalment emesa per la pròpia làmpada d’excitació).
Aquesta tècnica permet la detecció de substàncies (sobretot orgàniques) presents en molt poca quantitat, de vegades difícils de detectar analíticament si estan parcialment degradades. Moltes de les substàncies “actives” tenen una emissió característica, de forma que sovint és possible determinar el tipus de compost que provoca l’emissió fluorescent.
Patrimoni 2.0 ha posat especialment a punt aquesta tècnica per detectar additius orgànics en morters històrics, quina detecció analítica resulta molt complexa per les interferències de la calç i per la poca quantitat normalment additivada. Igualment és possible la determinació de certs tipus de composts en pintures observades en microscòpia òptica amb la configuració adequada.