Aquesta tècnica es basa en l’anàlisi de la radiació de raigs X emesa per una mostra sota l’excitació d’una font de raigs X. La miniaturització dels sistemes de detecció i dels tubs d’emissió, així com de l’electrònica i la informàtica necessàries, permeten disposar de l’instrumental portàtil que facilita les anàlisis in situ sobre la superfície de qualsevol objecte, sense contacte amb aquesta, la qual cosa converteix aquestes mesures en no destructives.
La informació analítica es basa en la recol·lecció de l’emissió de raigs X, les freqüències de la qual responen a la composició química del material excitat. Es tracta doncs, d’una anàlisi elemental (química) que en les condicions de mesura adequades, pot esdevenir quantitativa.
L’aplicació a pintura històrica permet disposar d’un escombrat no destructiu relativament ràpid de la composició química de diverses zones de l’obra, identificant molts dels possibles pigments (ocasionalment en combinació amb altres tècniques no destructives) i identificar les zones adequades per una eventual extracció de mostres per anàlisis més completes.
