Termografia infraroja

Tots els cossos que estan per sobre del zero absolut (0ºK = -273ºC) emeten radiació infraroja (entre 9 i 14 micres de longitud d’ona), seguint la llei da radiació d’un cos negre; la intensitat d’aquesta radiació és funció de la temperatura de cada punt d’un objecte. Conseqüentment, les imatges que s’adquireixen en aquesta banda del espectre electromagnètic indiquen la temperatura de cada pixel, donant un conjunt de contrast que depenen de la temperatura. Aquesta tècnica ha estat usada inicialment amb finalitats militars, però actualment forma part de certes operacions de rutina de manteniment i inspecció d’instal·lacions industrials.

Les aplicacions en patrimoni històric són diverses, però una d’immediata és la detecció de zones humides, en les que l’evaporació de l’aigua (que és un fenomen endotèrmic), dóna lloc a un descens de la temperatura respecte les zones seques i per tant, les zones mullades destaquen en les imatges tèrmiques i a més, la temperatura és funció de la quantitat d’aigua (perquè si hi ha més aigua, l’evaporació és major i la temperatura més baixa).

Igualment, és possible la detecció d’armadures metàl·liques en estructures lleugeres, on la diferent capacitat tèrmica dels materials permet identificar-los per la temperatura superficial. O ponts tèrmics en zones d’aïllament o tancament d’edificis (eficàcia dels sistemes de calefacció o refrigeració).

Patrimoni 2.0 ha adaptat aquesta tècnica a la detecció de despreniments de murs, revestiments ceràmics, pintura, pedra danyada, etc., que mitjançant un tractament de la superfície investigada permet detectar bombaments i zones parcialment despreses que no es detecten mitjançant inspecció visual.

Imatge tèrmica d’una volta neogòtica de l’església de Sant Just i Pastor, a Barcelona.

Vegeu també l’apartat “humitats” per altres exemples d’aplicació de la termografia infraroja.