Per si visiteu el castell de Miravet, una impressionant construcció militar que s’alça sobre un meandre del Ebre, sobre el que té una visió excepcional. No deixeu de mirar (i admirar) els encintats del s. XIII que recobreixen les juntes de tota la construcció templària, incloent en refetor, on encara es conserven els colors originals.
Si observeu amb detall la imponent paret que s’alça per costat on actualment hi ha l’aparcament (en aquest mur i molts altres, per cert), podreu veure que les juntes entre els carreus estan segellades amb una aplicació de morter, ben definida en el seus límits, decorada amb una incisió que en les juntes horitzontals està feta amb una corda aplicada sobre el morter encara tendre, mentre que a les juntes verticals, la incisió es va fer amb un objecte probablement metàl·lic. És l’acabat original del mur, possiblement del segle XIII, del mateix moment de la seva construcció, i a més del efecte decoratiu (no gaire freqüent en altres edificis contemporanis) té una funcionalitat constructiva clara: protegir el morter de junta de l’erosió durant el llarg període de temps que el morter de calç triga a carbonatar (i per tant, a endurir-se).
En l’interior del refetor (antic menjador dels monjos-guerrers) es conserven els mateixos encintats, però aquí amb restes de colors vermell (per a les juntes horitzontals) i negres (per a les verticals). Una anàlisi detallada d’aquests colors mostra que el vermell es va aplicar amb la corda de marcar la junta impregnada de pigment, disposada sobre el morter tendre, de forma que el pigment va difondre en el morter humit. En canvi, les negres es van aplicar a pinzell sobre el morter sec, prèviament incís amb un element metàl·lic. Això autentifica l’originalitat dels encintats i de les pintures, d’altra banda dels colors negre i vermell del Temple.